Les característiques del fil es mesuren al laboratori, emprant els instruments i els procediments adequats per obtenir les mesures més fiables.

En els fils, es determinen diferents característiques per poder avaluar la seva idoneïtat per a l’aplicació a què s’ha de destinar. A més del color, s’avaluen, entre d’altres:

  • el gruix
  • el tipus de torsió
  • la resistència mecànica

Mesurar el diàmetre d’un fil és molt difícil, motiu pel qual l’avaluació del gruix es fa per un mètode indirecte. Es pesa una longitud de 1000 m i es fa la relació entre pes i longitud, que dona un índex anomenat tex (g/m). Com més alt és aquest índex, més gruixut és el fil.

El tipus de torsió es refereix a l’orientació en el gir de les fibres, que pot ser de dos tipus: a dretes (torsió S) o a esquerres (torsió Z). Aquesta característica és important quan s’ha d’enllaçar un fil amb un altre.

La tensió donada a la torsió determina la textura del teixit. Una tensió baixa dona un fil flonjo i el resultat són teixits suaus, adaptables i càlids. El torsiòmetre permet mesurar aquestes característiques.

La resistència mecànica a la tracció és una dada important que determina el límit de trencament.