Un teixit s’obté entrellaçant fils per formar una estructura flexible i resistent, amb la qual després es podrà confeccionar des d’una cortina a una camisa o un jersei. Hi ha dues tècniques bàsiques per entrellaçar els fils, que donen lloc a dos tipus de teixits diferents: el teixit pla i el teixit de punt.
El teixit pla es fa amb el teler i es forma amb la combinació entrellaçada de fils en direccions perpendiculars. Els fils de l’ordit estan disposats de forma longitudinal i paral·lels entre si. El fil de la trama travessa perpendicularment els fils de l’ordit en una trajectòria d’anada i tornada, en la qual passa alternativament per sobre i per sota dels diferents fils de l’ordit. Així es va teixint l’entramat de fils fins formar la tela. Aquest tipus de teixit és el que es produïa al vapor Aymerich, Amat i Jover. Els teixits plans són molt resistents i emprats, per exemple, per fer cortines, americanes, camises, mantes.
El teixit de punt es fa amb la tricotosa i es forma amb un únic fil que es va entrellaçant amb ell mateix formant una xarxa. Això és possible per l’acció de les agulles de llengüeta. El teixit de punt té la característica que és molt elàstic i per aquest motiu s’adapten fàcilment al cos, com els jerseis i mitjons.
Formació del teixit pla
Per obtenir el teixit pla, cal en primer lloc organitzar els fils de l’ordit. Aquests han d’estar absolutament en paral·lel i mantenir el paral·lelisme en tot el teixit.
El fil de la trama ha de passar entremig dels fils de l’ordit de forma ordenada. Per això, el teler aixeca uns determinats fils, deixant un espai anomenat calada, perquè travessi el fil de la trama i, a continuació, inverteix la posició dels fils de l’ordit i torna a passar el fil de la trama. Els fils queden fortament entrellaçats. El fil de la trama va enrotllat en un carret de fil anomenat bitlla, que s’allotja a l’interior de la llançadora. La llançadora és impulsada pel teler cap a banda i banda de l’ordit, deixant el fil de la trama cada en cada una de les trajectòries.
L’ordre en què s’alcen els fils de l’ordit dona lloc a diferents tipus d’entrellaçat o lligament. Els bàsics són el tafetà i la sarja.
En el lligament de tafetà, s’alternen, un a un, els fils de número senar i els fils de número parell, per cada un dels trajectes del fil de la trama. És el lligament més simple emprat, per exemple, en les camises i llençols. A partir d’aquest lligament, se’n deriven d’altres, com l’anomenat estoreta, que s’organitza 2 a 2, tant l’ordit com la trama.
En el lligament de sarja, s’alternen els fils, un a dos, és a dir la seqüència d’aixecament de fils de l’ordit és: 1-2-1-2-1-2-1-…. La trama següent alterna els fils, però amb un desplaçament d’un fil d’ordit. És el lligament emprat, per exemple, en la tela texana.
