Les calderes tenen dues parts, el fogar i les calderes pròpiament dites. El fogar és el recinte on es produeix la combustió del carbó i les calderes és la part on es genera el vapor.

El fogar és un forn on s’introdueix el carbó i on es produeix la combustió. Té dues obertures, la porta d’entrada del carbó i la sortida de fums cap a la xemeneia. La porta disposa d’una finestra regulable per poder variar l’entrada d’aire a l’interior. L’entrada d’aire és necessària per aportar l’oxigen imprescindible per mantenir la combustió. L’altra obertura permet la sortida dels fums cap a la xemeneia.

Caldera. A l’exposició “La fàbrica tèxtil” del mNACTEC

Perquè hi hagi una bona combustió, entre aquestes obertures s’ha de crear un corrent que absorbeixi aire de l’entrada i arrossegui els gasos calents cap a la xemeneia, passant entremig dels tubs d’escalfament el màxim de temps possible per aconseguir la màxima transferència de calor.

L’interior del fogar està revestit de totxos refractaris els quals resisteixen temperatures molt elevades sense descompondre’s i tenen una baixa conductivitat tèrmica, la qual facilita la retenció de la calor, aspecte important per aconseguir millorar el rendiment energètic.

Per aconseguir un millor rendiment energètic, es forcen els fums a seguir una trajectòria que allargui el temps de permanència a l’interior. Per això és fonamental el paper de la xemeneia, la qual ha de generar un tiratge suficient i constant que xucli l’aire a la porta del fogar i s’emporti els fums a l’exterior.

La base del fogar té un engraellat metàl·lic on es diposita el carbó per a la seva combustió. L’engraellat permet que entri aire per la seva part inferior millorant la combustió del carbó alhora que deixa que la cendra caigui i s’acumuli a l’espai inferior, que periòdicament s’ha de buidar.

En la part superior del fogar hi ha els tubs d’acer per on circula l’aigua fent un circuit connectat amb el dipòsit superior on s’acumula el vapor i es genera la pressió del vapor. Els gasos calents del fogar entren en contacte amb la superfície dels tubs fent la transferència de la calor a l’aigua, la qual es converteix en vapor i ascendeix fins a acumular-se al dipòsit. A la part superior del dipòsit surt la canonada que porta el vapor a la màquina.

Hi havia dues calderes que alternaven el seu funcionament quan en una s’havia de fer manteniment, així no s’havia de parar la màquina de vapor. Cada dia es consumien 12 000 kg de carbó.