En el tissatge el fil es converteix en teixit. Els telers són les màquines que fan aquesta funció. Els telers van ser un dels símbols de la revolució industrial al segle XVIII, en substituir el seu accionament manual pel de l’energia del vapor. El teler de garrot fou inventat per l’anglès Edmund Cartwright l’any 1785 el qual ràpidament va ser adoptat per la indústria tèxtil ja que la productivitat obtinguda era elevadíssima, incomparable amb el sistema artesanal.
Al llarg del segle XIX el teler es va anar perfeccionant millorant la seva fiabilitat, la velocitat, l’adaptació a diferents tipus de fibres, la qualitat i varietat dels teixits.
El soroll rítmic dels telers va ser un acompanyant constant, dia i nit, de molts pobles i ciutats de Catalunya. Una de les dites més populars de l’època era: soroll de telers, soroll de diners.
El soroll característic dels telers es va anar apagant progressivament des de la dècada dels 70 en què la crisi del sector tèxtil va iniciar-se d’una forma molt crua, amb el tancament de moltes fàbriques i indústries auxiliars que va desembocar en la pèrdua de milers de llocs de treball.
En el tissatge, doncs, arriba el fil de la filatura i el teler forma una estructura amb el fil obtenint la tela, que en mans de les modistes i els sastres esdevé en peces de vestir o roba per a la llar.
