El teler de garrot rep aquest nom pel fet de que l’impuls a la llançadora el dóna un garrot de fusta accionat per un sistema de lleva. Una corretja fixada a l’extrem del garrot arrossega la llançadora a través de la guia. El teler de garrot és el primer tipus de teler que es va moure per un sistema no manual.

A la part posterior del teler es fixa el plegador de l’ordit, del qual fil a fil es passa a través de les pues de cada un dels lliços. Aquesta és una feina molt laboriosa i delicada que cal realitzar amb molta cura atès que els fils de l’ordit s’han de mantenir en paral·lel i ordenats en els diversos lliços.

Els lliços es mouen alternativament alçant o baixant els seus fils per formar la calada o espai per on ha de passar la llançadora, a un ritme de 80 passades per minut. Aquesta per allà on passa, deixa el fil de la bitlla i va format la trama. El moviment alternatiu dels lliços i el pas del fil de la trama van formant l’entramat del teixit. El teler incorpora dues xarxes laterals que actuen de protecció en cas que la llançadora surti de la seva guia i salti per l’aire. Aquest era un accident que solia produir-se en els telers i que havia produit danys corporals molt seriosos en els teixidors.

A continuació la pinta arrossega i compacta el fil de la trama per obtenir el teixit o tela que es va enrotllant en el plegador.