Els vellons arribaven a les fàbriques embalats en sacs. En primer lloc, es feia una tria de la llana anomenada sorteig (paraula derivada del mot francès sorte, que significa espècie, gènere).
El sorteig es feia a mà, situant el velló damunt de la taula de sorteig, en la qual el sortejador o sortejadora separava les diferents parts del velló en coves segons la part del cos de l’ovella: l’esquena, els costats, les costelles, del ventre, del cap, de les cuixes. A cada una d’aquestes parts les fibres són diferents. També es classificaven pel color i per la raça de l’ovella, per la llargària de les fibres. Las parts marcades amb la tinta d’identificació s’eliminaven.
La separació per fibres curtes i llargues és important ja que el seu tractament durant el procés de la filatura és diferent. La base de taula de sorteig era reixada per anar eliminat la brutícia mentre es feia la tria.
