La indústria tèxtil catalana al segle XIX i principis del XX treballava bàsicament amb tres fibres: el cotó, la seda i la llana. La indústria llanera es va concentrar al Vallès Occidental, especialment a Sabadell i Terrassa, en el model fabril del vapor. Molts d’aquests antics espais fabrils d’aquestes ciutats s’han convertit en espais urbans que avui dia es coneixen pel seu nom: Vapor Llonch, Vapor Buixeda, Vapor Gran, Vapor Aymerich, Amat i Jover, Vapor Ventalló i molts més.
Els processos tèxtils amb les diferents fibres tenen semblances i diferències. La diferència és notable especialment en els primers passos d’obtenció de la fibra, ja sigui natural, artificial o sintètica, i en el procés de la filatura. El procés del tissatge és on la diferenciació de les fibres no té tanta importància. Els tractaments finals en alguns casos són els mateixos i en d’altres poden ser molt específics.
L’exposició “La fàbrica tèxtil” del MNACTEC se centra en l’activitat que es duia a terme al Vapor Aymerich, Amat i Jover, motiu pel qual la informació principal d’aquest apartat es focalitza en els teixits de llana.
Els teixits de llana sempre han estat molt apreciats per la seva qualitat i característiques. L’aparició de les fibres sintètiques amb característiques similars, com les acríliques, no han deixat de banda l’ús de la llana,que segueix formant part dels teixits de qualitat.
El treball amb la llana va donar lloc a moltes frases fetes, algunes de les quals encara poden sentir-se:
- Uns s’enduen la fama i d’altres carden la llana.
- La llana ben cardada és mig filada.
- La llana ben rentada és mig acabada.
El procés tèxtil llaner
La mecanització del tèxtil llaner comporta un conjunt de fases i operacions per transformar la llana de l’ovella en teixits a punt per a la confecció. En el vapor Aymerich, Amat i Jover, en el moment de la seva posada en marxa, l’any 1908, rebia la llana en brut i feia tot el procés, però anys més tard l’empresa es va dividir i la filatura es va portar a Fígols (Berguedà).
Cada una de les parts d’aquest procés amaga un conjunt d’operacions complexes realitzades per màquines i conduïdes per treballadors i treballadores.
La filatura és un procés complex que parteix de la llana prèviament netejada per obtenir un fil apte per a ser emprat en els telers.
El tissatge es du a terme amb els telers que, amb el moviment incansable dels seus mecanismes, van teixint la tela. Abans, però, cal preparar l’ordit, les bitlles, els lliços… tot un conjunt d’operacions prèvies.
Els acabats són els tractaments finals que s’apliquen als teixits, com pot ser el tenyit o l’aplicació de tractaments per modificar la textura, com el batanat.
Finalment, la tela és emmagatzemada i portada al magatzem per als grans compradors i a les botigues per a la seva venda al públic en general o a les modistes i els sastres.
Els teixits han d’anar correctament etiquetats amb els símbols coneguts internacionalment. Els teixits que contenen llana, segons la seva puresa, es classifiquen en dos blocs: els que tota la fibra és llana, aleshores reben la denominació de “Pura llana verge”, i els que contenen un mínim del 85% de llana, reben la denominació de “Ric en llana”.
Característiques dels teixits de llana:
- Les peces de roba són elàstiques, suaus i confortables. S’adapten al cos i recuperen la seva forma original.
- Són aïllants tèrmics que conserven el calor del cos i el protegeixen de l’exterior.
- No acumulen electricitat estàtica. Això és important per al confort i per a la neteja del teixit ja que no atrau les partícules de brutícia.
- Absorbeixen molta aigua però no donen sensació d’humitat.
- Només cremen en presència de la flama, si aquesta desapareix, s’apaga.
- Absorbeixen fàcilment els tints i els retenen mantenint el color amb les rentades, la llum i la intempèrie.
- Són molt sensibles a les temperatures elevades i cal planxar-les amb molta cura.
- Amb el rentat amb aigua, encongeixen provocant reduccions molt importants de les mides, motiu pel qual és recomanable rentar-les en sec.