Les condicions laborals al segle XIX eren molt dures per als treballadors i les treballadores ‎—també nenes i nens‎— en general i, especialment, en sector tèxtil, per motivacions diverses:

  • Llargues jornades de treball, de 12 i 14 hores diàries, de dilluns a dissabte.
  • Sous molt baixos.
  • Condicions de treball molt dures: soroll, temperatures extremes, màquines perilloses, ambients hostils (pols, vapors, humitat, etc.).

Vestidors d’obrers. Exposició “La fàbrica tèxtil” del MNACTEC

Les primeres protestes obreres en el sector tèxtil es remunten a l’any 1823, a Camprodon. L’any 1840, es va constituir la primera societat obrera: l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera. El 1842, els teixidors de la fàbrica Galí i Vinyals de Terrassa protagonitzaren la primera manifestació obrera de la ciutat com a protesta per l’horari de treball.

Cal destacar la revolta de les selfactines l’any 1854, ja que aquestes màquines substituïen el treball de moltes persones, fet que va produir acomiadaments massius, i l’aparició d’un fenomen nou: l’atur. Quedar-se a l’atur volia dir no disposar de cap sou per sobreviure. L’any següent, el 1855, es va produir la primera gran vaga general a Catalunya i a l’Estat Espanyol per reivindicar la limitació de la jornada laboral i el dret d’associació dels obrers.

L’any 1888, es va crear la Unió General de Treballadors (UGT) a Barcelona. L’any 1890, es va fer la primera manifestació de l’1 de maig, a Terrassa, amb la reivindicació de limitar la jornada laboral a vuit hores. L’any 1900, van aparèixer les primeres lleis laborals que prohibien el treball de nens de menys de 10 anys i reduïen la jornada laboral de les dones a 11 hores.

Nena treballant a un teler a l’exposició “La fàbrica tèxtil” del MNACTEC

L’any 1902, es va fer una vaga general per reivindicar la reducció de la jornada de 12 a 9 hores. Entre 1902 i 1913, la classe obrera terrassenca va fer quatre vagues generals; s’havia acabat la moderació dels treballadors i treballadores de la major part del segle XIX. A causa de la incapacitat de les juntes locals de reformes socials i davant l’hostilitat de la patronal a les reformes, els treballadors i treballadores van anar fent confiança en el naixent anarcosindicalisme.

L’any 1911, es fundà a Barcelona el sindicat CNT, Confederació Nacional del Treball. Els anys 1911 i 1913, es van produir vagues generals a la indústria tèxtil llanera per reivindicar la setmana de 48 hores per al torn de nit i de 50 hores per al torn de dia. L’any 1919, finalment, la jornada laboral setmanal va passra de 65 hores a 48 hores.

També l’any 1919, després de la Gran Guerra, es crea l’Organització Internacional del Treball (OIT), un organisme supranacional en el qual intervenen governs, organitzacions empresarials i sindicats amb l’objectiu d’aconseguir acords no vinculants per afavorir la justícia social, els drets humans i laborals.