El teler Barrau rep el nom del seu inventor, Jacint Barrau, de Reus, que el 1857 presentà el seu teler per fabricar teixits de vellut amb seda. Fins el moment, a mà, es teixien diàriament de 10 a 15 cm i amb l’invent d’en Barrau es podien fer 10 m. La innovació d’aquest reusenc va ser molt important, però no trobà cap industrial disposat a fabricar el teler, cosa que motivà la venda de la patent a l’empresa anglesa, Lister and Co, que el va comercialitzar amb èxit.
A la part postrior del teler es fixa el plegador de l’ordit, del qual fil a fil es passa a través de les pues de cada un dels lliços. Aquesta és una feina molt laboriosa i delicada que cal realitzar amb molta cura atès que els fils de l’ordit s’han de mantenir en paral·lel i ordenats en els diversos lliços.
Els lliços es mouen alternativament alçant o baixant els seus fils per formar la doble calada o espai per on han de passar les dues llançadores. El moviment alternatiu dels lliços i el pas del fil de la trama van formant l’entramat del teixit.
A continuació la pinta arrossega i compacta el fil de la trama per obtenir el teixit. Tot seguit una ganiveta procedeix a seccionar horitzontalment el doble teixit, de manera que cada un es va enrrotllant en plegadors diferents.