El teler és un dels elements més representatius de la revolució industrial. Va ser el primer element en mecanitzar-se del procés tèxtil.
El teler és la màquina que entrellaça els fils per obtenir el teixit, en aquest cas, del tipus pla o de calada. El plegador amb l’ordit es col·loca a la seva part posterior i, a la part central del teler, els fils de l’ordit s’enllacen amb els lliços. A continuació, els fils passen a través la pua o pinta.
El nombre de lliços ha de ser parell, i en el cas més simple, n’ha de portar dos: un estira els fils de número senar, i l’altre estira els de número parell.
La funció dels lliços és crear l’espai entre els fils parells i senars perquè hi passi la llançadora i deixi el fil de la bitlla, formant la trama. Aquest espai entre els fils de l’ordit per on passa la llançadora és la calada.
Quan la llançadora arriba a un extrem, els lliços canvien de posició, alçant uns fils i baixant els altres, així el fil de la trama queda atrapat. En aquell moment, la pua o pinta avança arrossegant el fil de la trama per tal que quedi compactat amb el fil de la trama anterior. El lligament entre els fils ja ha quedat fet, per tant, el teixit ja comença a ser realitat. Ara, la llançadora torna a passar i es repeteix el procés d’anada i tornada. El teixit es va emmagatzemant enrotllat en el plegador de sortida.
Al llarg de la història del tissatge, hi ha hagut molts telers diferents, en el museu se’n poden veure els més representatius. Però el principi de funcionament de tots és bàsicament el mateix.
