El teler Jacquard rep aquest nom del seu inventor francès Joseph Marie Jacquard, que el va presentar en públic l’any 1804 a Lyon (França). La innovació del seu teler està en la substitució dels lliços per un sistema d’agulles de forma que cada un dels fils de l’ordit pot ser alçat o no individualment. La calada dels fils de l’ordit s’organitza amb un sistema de targetes perforades que determinen la posició de cada un dels fils. Aquest sistema juntament amb la combinació dels colors dels fils de l’ordit i de la trama permet formar dibuixos en el mateix procés de confecció del teixit.
A la part postrior del teler es fixa el plegador de l’ordit, del qual fil a fil es passa a través de les pues del sistema Jacquard. Aquesta és una feina molt laboriosa i delicada que cal realitzar amb molta cura atès que els fils de l’ordit s’han de mantenir en paral·lel i ordenats.
Els fils de l’ordit s’alçen o baixen segons la posició de la targeta perforada per formar la calada o espai per on ha de passar la llançadora. Aquesta, per allà on passa, deixa el fil de la bitlla i va format la trama. El pas del fil de la trama van formant l’entramat del teixit. Aquest teler fa 120 passades per minut. A continuació la pinta arrossega i compacta el fil de la trama per obtenir el teixit o tela que es va enrrotllant en el plegador.
Aquest teler va suposar un innovació de gran acceptació i validesa tecnològica, fet que l’avala el que avui dia encara s’empri a molts telers. A finals del segle XIX Herman Hollerith, enginyer americà, es va inspirar en el sistema de targetes perforades per codificar informació i poder automatitzar-ne el seu tractament estadístic. L’èxit del sistema va ser tan gran que va constituir l’empresa IBM coneguda encara actualment com a multinacional d’ordinadors.