És obvi que el sector tèxtil avui, un segle després del naixement del vapor Aymerich, Amat i Jover, ha canviat radicalment, així com l’estructura social i econòmica del nostre país.

Ell sector tèxtil ha evolucionat en diverses línies relacionades entre sí que cal tenir presents per tal d’entendre globalment en quin moment està.

El factor empresarial i comercial

El sector tèxtil a Catalunya ha sofert un retrocés important pel que fa als llocs de treballs i l’estructura productiva. Moltes són les empreses han tancat –les dedicades específicament al procés tèxtil i d’altres auxiliars com les de construcció de maquinària-. Els tancaments han comportat una gran destrucció de llocs de treball que ha estat importantíssima i segueix amenaçant actualment. La tecnologia i les estratègies empresarials d’aquest sector estan canviat contínuament per anar-se adaptant a la nova situació que representa la globalització.

Aquesta situació canviant ve motivada per molts factors, un dels més importants és el del cost de la mà d’obra. El cost mitjà de l’hora de manufactura, segons dades de l’any 2006, a Catalunya, està sobre els 12 €, al Marroc a 6 € i a la Xina, 0,5 €.

És obvi que aquesta diferència de preu és el resultat de la regulació del mercat de treball que tenim a l’entorn europeu en què les treballadores i els treballadors tenen unes garanties laborals dels seus drets i en els altres països això no és així, fet que repercuteix en els costos finals dels productes.

Davant d’aquesta situació, la competència de preus és molt forta i moltes empreses han de tancar o bé traslladar la producció que ocupa més mà d’obra a aquesta països, és el fenomen que s’anomena deslocalització. Només els productes amb un valor afegit molt gran i amb uns nivells de qualitat o tecnicitat elevats poden seguir elaborant-se aquí. Una estratègia empresarial que apliquen les principals empreses comercialitzadores de productes tèxtils, i molt conegudes de tots, és la ràpida resposta segons la resposta dels compradors, de manera que si en una botiga s’està venent de forma destacada un determinat model, aquesta informació arriba, en línea, al centre de planificació, el qual modifica les ordres de fabricació. Així els models amb més èxit arriben ràpidament a les botigues i es redueix un estoc incert.

El factor tecnològic

El tèxtil necessita de la recerca i la innovació per aconseguir fibres i teixits d’alt valor afegit que deixin les empreses en una bona posició en el mercat que els permeti oferir materials de qualitat i que siguin una innovació desenvolupats amb tecnologia pròpia.

L’Institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) és un centre tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya que col•labora amb les empreses per al desenvolupament de nous materials, teixits i processos tèxtils.

LEITAT és un centre de recerca tecnològica amb seu a Terrassa i que disposa de laboratoris i procediments acreditats mundialment. És l’hereva de l’antiga empresa Condicionament Terrassenc, creada l’any 1916, dedicada a verificar les característiques tècniques de fibres i teixits. El seu creador i director va ser en Daniel Blanxart i Pedrals (1884 – 1965) que arribar a registrar diferents patents, com la del dinamòmetre continu, del qual n’hi ha una mostra a l’exposició en el Museu.

L’aparició de noves fibres sintètiques ha estat molt important, de mica en mica han anat ocupant més espai en el món tèxtil, desplaçant les fibres naturals, si sigui per preu com per prestacions. des de les més genèriques poliamides, polièsters, acríliques, a fibres amb nom propi com Kevlar, Teflon, Lycra. La química està en la base dels nous materials i productes per a l’ennobliment tèxtil i això no deixa de presentar problemes cap el medi ambient, motiu pel qual s’estan desenvolupant recerques en fibres sostenibles elaborades amb materials biodegradables.

L’aparició de teixits amb prestacions especials com GoreTex i Coolmax que utilitzen materials sintètics en diverses capes i sistemes de segellat per aconseguir la impermeabilitat a l’aigua, però no a la suor.

La recerca de noves aplicacions i nous materials apunta cap a la nanotecnologia i els teixits intel•ligents que ofereixen aplicacions impensables fins ara que, tot fa pensar, que en pocs anys estaran als comerços.

El tèxtil i el medi ambient

Tota activitat humana té repercussions sobre el medi ambient ja sigui de forma directa com de forma indirecta i el tèxtil no n’és una excepció.

Per avaluar l’impacte ambiental d’aquesta activitat hem de partir de la matèria primera, veure el recorregut que fa per transformar-se en un teixit fins que aquest acaba la seva vida útil. En la mida que el coneixement científic i la valoració dels efectes sobre el medi ambient s’han fet evidents, els fabricants i els governants han pres consciència, i de mica en mica els governs han anat generant normatives i mecanismes per preservar el medi ambient.

Amb les normatives no n’hi ha prou si els fabricants no incorporen procediments i productes no contaminants, i la recerca no aporta solucions factibles. En definitiva, a més de la voluntat, cal que hi hagi les solucions científiques i tecnològiques, així com els recursos econòmics per aplicar-les. Aquest és un fet diferencial entre els fabricats de la Unió Europea, amb lleis molt exigents respecte al medi ambient, i els dels països en desenvolupament on no hi ha normatives o bé són molt laxes.

Per tant, els costos de treballar amb normatives respectuoses amb el medi ambient són elevats i repercuteixen en el preu final del producte que acaba pagant el consumidor. Ara bé, en els països en vies de desenvolupament o del tercer món aquestes lleis no existeixen o són molt laxes, per tant, localment no es fa cap tractament dels agents contaminants, malmetent el medi ambient i la salut de les persones, i per tant sense repercussió en el preu final del producte.

Aquesta situació de desigualtat, afegida a la de manca de regulacions laborals els costos de fabricació en aquests països són extremadament baixos comparats amb els d’aquí, però amb costos ambientals i de salut importantíssims.

Si ens centrem en el procés tèxtil pròpiament dit els elements sensibles de produir afectació al medi ambient estan relacionats, bàsicament amb la contaminació de les aigües i en els residus industrials, i de forma genèrica amb els relacionats amb l’ús de l’energia.