La contínua de filar rep les bobines de les metxeres i amb la combinació de dos moviments, un d’estiratge i un de torsió, aconsegueix aprimar la metxa i convertir-la en un fil prim i resistent.
La contínua va suposar una millora important respecte la selfactina ja que permetia filar més fils alhora en un espai molt més petit i si calia fer alguna operació en un fil, només s’atura aquell i no la resta. La contínua augmenta la productivitat a la filatura i per tant redueix els costos de producció.
La metxa passa en primer lloc per un conjunt successiu de parells de corrons o cilindres que tenen diàmetre cada vegada més petit i giren a una velocitat més gran, que arrosseguen la metxa. Com que cada parell de corrons gira a major velocitat, la metxa queda sotmesa a un estiratge que la va aprimant. La torsió de les fibres s’obtè amb l’anell que gira al voltant de la fusada que alhora l’enrotlla formant la bobina.