La filatura de carda rep el nom de l’antic procés manual en què s’utilitzaven cards per desembullar i estirar les fibres de llana. Era un procés molt pesat, però fonamental, per a l’obtenció d’un bon fil.
D’aquí ve la dita “Uns s’enduen la fama i d’altres carden la llana”. Ve a dir que els teixidors obtenen la tela final i gràcies a la seva feina tenen el reconeixement, però qui ha fet la feina imprescindible i dura són els cardaires.
La filatura de carda comença amb l’obridora o llop, que ha d’esponjar la llana procedent del rentat, que ha quedat enfeltrada i compactada. Tot seguit, passa a la carda obridora que, amb un sistema de cilindres amb pues, converteixen els flocs de llana en un vel o napa prim en el qual les fibres s’han estirat i situat en paral·lel. A continuació, el vel passa a la carda repassadora, que continua estirant i orientant les fibres, aprimant el vel. Finalment, la carda metxera procedeix a separar el vel en diferents metxes i bobinar-les per passar-les a la contínua de filar.
