La selfactina fou la primera màquina de filar automatitzada que permetia filar molts fils simultàniament amb la intervenció d’una sola persona. En el seu moment aquesta innovació tecnològica, a mitjan segle XIX, va donar l’impuls definitiu a la mecanització de la filatura multiplicant la capacitat de producció de fil desconeguda fin el moment.

La selfactina fila simultàniament dues seccions de 26 fils. Aquest fet va motivar l’adopció de la sefactina per part dels industrials i l’acomiadament de milers de treballadors i treballadores que treballaven filant manualment. Això provocà una forta convulsió social que acabà amb l’incendi de moltes indústries tèxtils. És el que s’anomenà la revolta de les selfactines.

La selfactina rep les bobines de les metxeres i amb la combinació de dos moviments, un d’estiratge i un de torsió, aconsegueix aprimar la metxa i convertir-la en un fil prim i resistent. La metxa passa en primer lloc per un conjunt successiu de parells de corrons o cilindres que tenen diàmetre cada vegada més petit i giren a una velocitat més gran, que arrosseguen la metxa. Com que cada parell de corrons gira a major velocitat, la metxa queda sotmesa a un estiratge que la va aprimant.

A continuació el carro se separa del bastidor i del camp d’estiratge uns 170 cm provocant un petit estiratge i una torsió de les fibres de manera que el fil va agafant més resistència mecànica. Quan el carro torna cap el bastidor el fil obtingut es va enrotllant en el fus. Aquest procés d’anada i tornada del carro es va repetint moltes vegades.

La selfactina va ser substituïda per la contínua de filar ja que en menys espai fila més fils i elimina el carro i el seu desplaçament alternatiu.