Amb el nom de relacions laborals es fa referència als acords entre treballador i empresa per a la prestació del seu treball a canvi d’un salari. Les condicions de prestació d’un treball queda regulat per les clàusules del contracte de treball, que és un document que recull els acords entre les dues parts, l’empresa contractant i el treballador contractat.
No sempre hi ha hagut contractes de treball escrits i pactats en un document, de manera que simplement es feien acords verbals i no hi havia lleis estatals que regulessin aquests acords, així que quedaven a l’entesa entre cada empresa i els seus treballadors. Això provocava situacions d’indefensió i d’inseguretat laboral dels treballadors enfront de les empreses que actuaven des d’una posició de poder, i de fet, marcaven les condicions de treball i els salaris. Això provocà moltes situacions d’abús de l’empresariat envers els treballadors com el treball de nens i nenes, les discriminacions salarials entre homes i dones, i la jornada laboral.
Al llarg de la història la relació entre amos i treballadors ha estat conflictiva, plena de tensions en la qual els treballadors i treballadores han hagut de lluitar per aconseguir uns contractes de treballs més justos, amb millors condicions laborals i per uns sous dignes. Aquesta lluita ha estat encapçalada per organitzacions de treballadors, els sindicats, que han basat la seva força de negociació en l’acció de molts treballadors davant l’empresariat amb instruments com la vaga.
Amb el temps els governs van establir lleis per aconseguir regular els contractes i les condicions de treball de forma que la classe obrera progressivament ha anat consolidant millores pel que fa a la jornada laboral, l’edat mínima laboral, millors condicions de seguretat, salut i higiene, sous dignes, seguretat social, etc.
