A principis del segle XX, a la ciutat de Terrassa hi havia quasi 40 vapors, un d’aquests era el de l’empresa de teixits de llana Aymerich, Amat i Jover, que es va inaugurar el novembre de 1908. Els senyors Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover van encarregar a l’arquitecte modernista Lluís Muncunill les obres d’aquesta singular fàbrica, avui seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Al vapor es duia a terme el procés tèxtil de la llana, des de l’entrada de les bales de llana fins al teixit acabat, preparat per a la seva venda. A la fàbrica hi havia multitud de màquines que eren mogudes inicialment per la força proporcionada per una màquina de vapor, que era generat per la combustió del carbó.
El carbó provenia d’Astúries i d’Anglaterra. Arribava per via marítima al port de Barcelona i es transportava a Terrassa amb tren, i de l’estació fins a la fàbrica amb carros. Un cop allà, es dipositava a les carboneres a través d’unes trapes situades al pati d’entrada de la fàbrica. Però, a partir de 1914, es va abandonar l’ús de la màquina de vapor i es va implantar l’electricitat com a font d’energia a la fàbrica.
A la fàbrica hi treballaven homes, dones i nens a les diferents seccions. L’any 1915 van arribar a 400 persones.
El magatzem de l’empresa era situat en un altre indret, a la placeta de Saragossa, en un edifici de l’arquitecte Lluís Muncunill que era conegut pel seu anterior nom com a magatzem Farnés. Avui dia aquest edifici és la seu de la Fundació Arxiu Tobella.
