Amb els flocs de llana nets s’inicia el procés d’obtenció del fil. La complexitat de mecanització d’aquest procés va motivar el seu endarreriment respecte el del tissatge. Aconseguir un fil de qualitat, resistent, i apte per als telers no és una tasca fàcil.
Després de la neteja la llana queda encongida, cal esponjar-la per començar bé la filatura. El processat de la fibra de llana varia en funció de la llargària de la fibra. Per a les fibres curtes s’aplica la filatura de carda o assortiment, amb la qual s’obtindrà un fil voluminós i pelut per a confeccionar teixits rústics i gruixuts. Per a les fibres llargues s’aplica un procés molt més llarg i complex anomenat filatura d’estam o de llana pentinada. Amb aquest procés s’eliminen les fibres curtes de manera que el fil que s’obtindrà serà prim i molt resistent.
En els dos tipus de filatura s’acaba obtenint una metxa o cinta que ha de passar per un procés d’estirament i torçat per obtenir un fil resistent. Aquesta operació es va mecanitzar inicialment amb la selfactina que finalment va ser substituïda per una màquina molt més eficient i flexible, la contínua de filar.
