En l’àmbit cultural, la burgesia de la ciutat es trobava al Círculo Egarense (1886), que després d’anys de funcionament va prendre el nom de Círcol Egarenc. Aquest fet portà un grup de membres a deixar l’entitat i a fundar el Gran Casino (1920), que agruparia els sectors més conservadors i preocupats en defensar en tot moment els seus interessos de classe.
Amb el pas dels anys i després de la Guerra Civil, el Gran Casino va assolir l’època de màxima esplendor. En canvi, el Círcol Egarenc va ser ocupat per l’associació franquista OJE (Organización Juvenil Española), depenent del Frente de juventudes i la Secretaria General del Movimiento.
El modernisme va ser el moviment cultural renovador dels últims anys del segle XIX i els primers del segle XX, lligat als canvis i a la vida urbana que es desenvolupava a Catalunya. D’aquest estil n’han quedat algunes cases luxoses dels amos al centre de Terrassa, com la casa Baumann (1916), la casa Alegre de Sagrera (reformada el 1911) o la Masia Freixa (1907).
A la vitalitat d’aquest moviment també hi van contribuir les exposicions, certamens, lliçons de pintura i dibuix que tingueren lloc a la ciutat. A l’Exposició de 1904 al Palau de les Indústries (Escola Industrial) hi eren presents el món de l’educació i el món de la indústria. Pintors importants de l’època varen ser Joaquim Vancells, Pere Viver, Tomàs Viver i Alexandre de Riquer. Però l’impacte més gran del modernisme a Terrassa va ser en l’àmbit de l’arquitectura.
Lluís Muncunill va ser durant anys un dels arquitectes del Consistori de la ciutat i va projectar i dirigir les obres de l’actual Ajuntament (fins al 1903), el Palau de les Indústries (1901), la masia Freixa (1905-1907), el Gran Casino (1920) i magatzems tèxtils com el Farnés, a la placeta de Saragossa. Però on la seva obra és més destacada és en la construcció de fàbriques: la farinera Albiñana, Ribas i Cia, (1899), al carrer Sant Gaietà; la Societat General d’Electricitat (1908), al carrer de la Unió i actualment ocupat pel restaurant Viena; el vapor Amat (1911), actual sala d’exposicions Muncunill de la plaça Didó; el Condicionament Terrassenc (1916), al passeig Vint-i-dos de juliol, i el vapor Aymerich, Amat i Jover (1907), actual Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i que destaca per les tècniques de construcció com la volta catalana o de maó pla, i la utilització de materials com el ferro.
Altres edificis modernistes importants de Terrassa són: el Mercat de la Independència (1908), dels arquitectes Antoni Pascual i Melcior Viñals; el Parc de la Desinfecció (1920), a la carretera de Martorell, de l’arquitecte Josep Mª Coll i Bacardí; el magatzem Pasqual Sala, al carrer Sant Pau, seu actual de l’Institut Industrial i la CECOT; la Casa museu Alegre de Sagrera, al carrer de la Font Vella, que va ser remodelada seguint l’estil modernista, el 1911; el Teatre Principal (1909), remodelat pels arquitectes Enric Catà i Francesc de P. Guardià; la farmàcia Albiñana, al Raval de Montserrat, o la casa Baumann (1916), de l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí.
Les famílies industrials formaven un grup selecte que es trobava en el lleure al Teatre Principal, intentant emular el Liceu barceloní, i al Gran Casino del Foment de Terrassa. Aquest últim, luxosament decorat, il·luminat i amb pintures de Joaquim Vancells i dels germans Pere i Tomàs Viver, va viure l’època de major esplendor durant el franquisme.